woensdag 22 juli 2009

El gap teòric


Avui he llegit un article que l'he estat ajornant des de fa molt. Bé, he llegit més d'un article, però concretament un, d'en Longa & Lorenzo, m'ha agradat força. És curiós com van les coses. El tenia de feia molt i no hi havia manera de posar-m'hi, sempre apareixia qualque cosa que o bé era més important (la típica feina per ahir) o bé semblava més interessant, o bé en aquell moment no tenia ganes.

Supòs que això havia d'anar així. Precisament ara que ja tenc decidit que una bona part de la mea tesi parlarà de l'adquisició del llenguatge, em trob a Leipzig, al Max Planck. Vaig descobrir per a la meva sorpresa que la companya que seu darrere meua es dedica a l'adquisició del llenguatge i em va comentar que al Journal Club havien llegit Lorenzo & Longa 2009, Beyond generative geneticism: Rethinking language acquisition from a developmentalist point of view. Em va sorprendre perquè per ací les teories generativistes no abunden precisament. La llàstima era que no estava a la llista del Journal i per això me l'havia perdut. Xerrant-ne d'això i d'allò em va comentar que s'havia sorprès de veure que en el fons (gràcies a la lectura d'aquest article) la teoria actual del minimisme sobre l'adquisició del llenguatge i la Usage-Based Theory of Language compartien moltes més coses en comú que no es pensava.


Estava acabant la darrera assignatura sobre tècniques de neuroimatge i no podia, però igualment me'l va passar, el vaig imprimir i l'he llegit mentre anava i tornava en avió cap a Mallorca. Molt bon orticle. Molt aclaridor. Hi citaven el que he llegit avui i vaig pensar, au, som-hi ja. Idò feia molt de temps que no llegia un article tan ben fet però sobretot tan útil. com he apuntat, aquesta vegada els autors estan invertits: Longa & Lorenzo 2008, What about a (really) minimalist theory of language acquisition?

L'he llegit de seguida, sense aturar, perquè realment era molt interessant. Tots els dubtes que sempre tenc i que em provoca la gent quan em demanen sobre el generativisme o el minimisme - del tipus, la GU com la consideraven abans; i ara?; la ment abans era considerada modular (seguint Fodor), ara també, no? etc - . Aquest article, un treball dur, de picar pedra dia rere dia, posa de relleu que la gent està embullada amb els conceptes més importants de la teoria. Hi examinen un munt d'articles sobre adquisició del llenguatge i demostren que cadsacú pren els conceptes que vol, però sobretot que més de 10 anys separen les concepcions que en tenen els minimistes d'aquelles amb les quals treballen els adquisicionistes. En fi, com diuen ells, un gap teòric d'una dècada separa els uns dels altres.

Aquesta setmana vaig anar a un Journal Club de psicologia evolutiva. Crec que la setmana que ve podré anar a un d'aquisició del llenguatge, a més a més d'un parell de Lab Seminars, un de lingüística i un altre de genètica. Mem si la feinada que tenc per fe m'ho permet de fer tot.

maandag 6 juli 2009

Ja som al Max Planck

Ja som a Leipzig, fent una altra vegada una estada a Alemanya, aquest cop com a doctorant.


El Max Planck és quelcom impressionant. Les coses com són.
Veure amunt i avall cada dia personatges com en Pääbö, Tomassello, Call... la veritat és que poc m'ho pensava fa un any.

En un sol edifici es concentren estudis de primer nivell sobre antropologia, genètica, cognició comparada i lingüística.

No hi ha res com tenir un govern al darrere amollant duros i duros. I ben invertits. La quantitat de publicacions que aporten, la quantitat d'experiments que duen a terme cada setmana fa alçar les celles, com a mínim.

Aquesta ciutat en té tres, d'Instituts Max Planck. A la ciutat veïna de Dresden, uns altres tres. Si no vaig errat, cada Bundesland en té com a mínim un, la qual cosa em pareix una bona política de cara a la investigació i a la promoció dels diferents Bundesländer. De fet, visc a l'edifici que tenen per als visitants que dirigeix el MP de matemàtiques. La meva companya de laboratori a Palma vindrà a l'agost a aprendre al MP de neuropsicologia, el qual no deixaré de visitar.

Haurem d'aprofitar tant com puguem aquests tres mesos a Saxònia.