dinsdag 30 september 2008

La lluita continua / Wieder am kämpfen

Ho he aconseguit, ha pagat la pena de presentar-me a les 7:40 del matí a l'EOI de Palma. Després de quatre anys fora de l'Illa, torn a ser un alumne d'aquesta escola. I a la fi alumne del cinquè curs d'Alemany, cosa que fins ara no havia estat possible, per mor de fer tantes voltes amunt i avall. I això que només en quedaven tres, de places. Per sort n'era el primer.
Mem si en treim res de profit.
Ahir començaren la primera classe; demà la segona (primera per jo).


Endlich habe ich es geschaft. Ich dachte, dass es sinnlos war, um 7:40 vor der Tür der EOI von Palma (Ofizielle Sprachschule) stehen. Aber ich habe einen Platz als student bekommen. Es war schwierig, denn es gab nur drei freie Plätze. Gott sei dank, war ich der Erste der Reihe, der für den lezten Deutschkurs anmelden wollte.
Mal sehen, wenn ich etwas nützlich damit mache.
Gestern haben sie damit angefangen; morgen ist der zweite Tag (erstes Mal für mich).

maandag 29 september 2008

la navalla d'Ockham


Llavors d'una interessant reunió he pogut veure que una de les principals eines que farem servir al grup d'investigació serà precisament la navalla d'Ockham (també escrit Occam) o més aviat, el principi de parsimonia, segons els quals, l'explicació més senzilla sol ésser la més probable (que no provable), per bé que no sempre és la vertadera.

La primera vegada que en vaig sentir a parlar fou a Amsterdam, mentre llegia una article sobre adquisició del llenguatge.

Que ara, al grup, tenguin això tan en compte, fa pensar si realment a la Lingüística ho hem aplicat tant com calia. Llegim articles i articles, amb enrevessades teories... a partir de quan podem tallar amb la navalla? Però, pel que es veu, la majoria de l'àmbit científic no s'escapa de tot això.

De moment, m'acabaré la tassa de te i continuaré llegint i pensant sobre les teories fetes sobre l'evolució humana i sobre com i on començar a tallar. En tenir pràctica, pot ser fora bo fer el mateix a Lingüística.

donderdag 18 september 2008

Pus! Me'n vaig a nedar!

Tot el dematí preparant una enorme llista de documents que necessitam per a demanar uns ajuts. Llavors començ a estudiar i veig que dos companys meus lingüístes, coneguts per respondre força tard, m'han respost a una qüestió i fins i tot han continuat el fil de la conversa amb una parell més d'e-mails. Escandalós. Era per treure cava rosat.

Però és que a més a més m'han enviat un article d'un tal Chomsky, que diuen que en sap una mica, d'això de xerrar amb sentit. "Biolinguistic Explorations: Design, Development, Evolution". "Avui és el dia" - he pensat.

I he començat a llegir un capítol sobre computabilitat i decibilitat, un tema que m'interessa, però que me costa. I jo llegint, llegint, (assimilant , que diria l'home de Mart) fins que arribam quasi al final, quan ja llegia arronçant les celles, i una idea titillejava, intermitent, insegura. Però, això no vol dir que...? I si resulta que...? Però jo continuava la meva lectura amb fe fervorosa en les matemàtiques fins que he arribat a la darrera línia del capítol: "No hi ha cap algoritme per determinar si una llista d'instruccions és un algoritme".

Ha estat aleshores quan totes les meves fantasies sobre l'arquitectura del llenguatge humà han caigut com la llenya d'un 4d9 (castell) just abans de fer l'aleta; sense remei, dolorosa, amb aquell deix d'insolència conjuminat de manera gairebé elèctrica amb la burla.

No som encara prou fort; si em tiren una antipartícula a la cara, no m'hi fusión i esdevenc energia de radiació, no; no desapareix la meva matèria escampant-se únicament ones energètiques fins a arribar a la corvativa i obaga volta de l'univers. Ans al contrari, l'antipartícula em fer un ull, me fa mal, jo reneg i m'empreny.

Acció - reacció.
Així que ja està bé d'acudits matemàtics fora solucions. Avui no en vull pus! Me'n vaig a nedar, a fer xip-xap i tal volta pensaré que tot això té quelcom de positiu.

woensdag 17 september 2008

Die Zukunft meines Deustches


Ich habe es nicht geschaft. Diese woche sollte ich drei Teilen der Prüfung wieder machen, und es ist einfach zu viel. Das Sprechen und das Hörenverschtehen sind schon bestanden, aber für die Grammatik brauche ich mehr als ein paar Wochen, um es gut vorzubereiten.
Ich werde es versuchen, wieder zur Escola Oficial d'Idiomes zu gehen, aber es ist noch nicht sicher, ob es noch freie Plätze gibt. Am 30. dieses Monats muss ich dahin gehen um für einen Platz zu kämpfen, gegen eine schreiende Masse.



In der Zwischenzeit lese ich einen wunderwahren Roman: Das Montglane-Spiel, von Katherine Neville. Es ist sehr interessant, es geht um über ein Schachspiel von Karl dem Grosse, das verzaubert ist, und eine Gruppe Nonnen der Epoche der Frazösische Revolution die jeden Teil des Spieles schützen müssen. Dann gibt es auch eine Frau im heutigen New York, die ein besonderes Schicksal in Verbindung mit dem Spiel hat. Sehr spannend.

maandag 1 september 2008

Setembre ja és ací

És molt prest. Ahir em vaig colgar molt d'hora i avui no eren les sis que ja no podia fer més voltes.
A sobre, tenia un article d'un que fa lingüística estadística que em feia voltes al cap. No m'havia agradat gens ni mica. En fi, ja passa això, de tant en tant. Després de molestar cibernèticament els meus companys amb un mail queixant-me perquè m'havien llevat el sheriff, he continuat amb coses més serioses, com les que diuen Smith & Szathmáry. Els vos recoman.

D'aquí poquet hauré de fer la matrícula de les darreres asisgnatures d'aquest màster. En tenc tres de segures i la quarta encara no n'estic segur. Són aquestes:
- Epistemologia Evolutiva.
- Cognició comparada.
- Tècniques de neuroimatge en l'estudi de la cognició.

- La quarta, bufffff, s'hi perfilen una possible Genètica humana i una possible Evolució molecular. La primera té més punts, car sembla un tant més general i introductòria, cosa que m'aniria bé per començar en tot això.

- Finalment, a partir d'enguany hem de fer el treball de fi de màster. Almanco no el sofriré tant com el que vaig fer a la UAB.


I per postres, un mal moviment m'ha deixat l'esquena ben arreglada.

Sorpresa de la temporada: dins del grup de les molt defectuoses cerveses en llauna, n'he descoberta (gràcies, oh, Crisi!) una que està prou bé: Steinburg clàsica. Està prou bé, tenint en compte que jugam a la 3a lliga regional preferent de les cerveses.

D'altra banda, estic content perquè el metro marí que hem inventat a Mallorca (després de la Balearització, la segona més gran aportació a la cultura universal per part nostra) ja torna a córrer amunt i avall. Diuen, i possiblement teniguin raó, que el bitllet simple és el més barat de l'estat espanyol (0,90 €). Llàstima que no tenguin T-10, ni 50/30, ni T-mes, ni res de res. Així que ara per ara, continuarem amb el bus (0,30), quin remei, o, el dia que m'aixequi temerari, intentaré anar-hi en bicicleta.